dijous, d’octubre 26, 2006

Gusiluz & Paga-fantas

L'autocrítica és un element sempre necessari però poc agradable de gestionar. El Doctor Cabró, com a analista social de gran reputació no té cap inconvenient en reconèixer els errors masculins que pertorben l'equilibri en les relacions home-dona.

Un dels motius pels quals la dona sempre té la paella pel mànec en les relacions home-dona, és per l'existència d'una sèrie de personatges masculins (dels quals ens n'hem d'avergonyir) que esdevenen uns calçasses, i per a més inri, d'una forma absolutament gratuïta.

El calçasses clàssic, el de tota la vida, abandona les farres amb els amics per seguir el ritme imposat per la xicota (que sempre és la portadora dels pantalons) pero obté a canvi una sucosa recompensa en forma de sexe. En canvi, els calçasses gratuïts (també anomenats amics paga-fantas* o amics gusiluz) són aquella mena de personatges que tenen una relació d'amistat amb una noia que sol estar realment bona, pero amb la qual mai tindran la possibilitat de fer res.

*Parlem de paga-fantas, perquè són els típics que quan queden amb l'amiga sempre conviden


Posarem un cas pràctic per comprendre la dimensió del problema.

Noia, surt amb un neng que la tracta com una merda i que només la utilitza per fornicar.
Paga-fantas, està enamorat de la Noia, però evidentment ella no li fa (ni li farà mai) cap mena de cas.

Un dissabte qualsevol, Paga-fantas estava gaudint d'una nit alcohòlica amb els amics mentre es disposaven a veure un partit de futbol de màxima rivalitat, envoltats de cerveses i pizzes. Un ambient excel·lent. Però de sobte va sonar el mòbil....

Noia: oye ven aquí, que me he peleado con el Cristian y necesito hablar con alguien.

Paga-fantas: escolta, és que ara no puc, estic a casa dels amics i està a punt de començar el Barça-Madrid...

Noia: (comença a plorar) (no podia faltar la manipulació i el xantatge emocional femení)

Paga-fantas: escolta, no ploris!! Ara vinc a buscar-te i parlem una estona

Això seria un exemple breu de quin és el modus operandi de l'home gusiluz. Un home sense personalitat, que es deixa manipular fàcilment i que fins i tot menysprea els encertats comentaris dels seus amics.

Entre grans crítiques dels seus amics, el Paga-fantas va abandonar la farra (just abans de que comencés el partit) i va anar a buscar la noia, van quedar per prendre un cafè i mentre escoltava tots els laments de la Noia perquè el Cristian li estava fotent les banyes amb una altra, la conversa va acabar derivant en un monòleg on l'única temàtica possible era el Cristian, ella li feia preguntes sobre si havia de ser més guarra al llit, i fins i tot li va confessar que últimament no l'estava tractant bé i que tenia por de perdre'l.

El paga-fantas, impassible, anava contestant com un autòmat amb mono-síl·labs (Si/No) intentant aguantar el tipus, sense saber que dir, intentant canviar el rumb de la conversa sense cap mena d'èxit. Fins que llavors, va tornar a sonar el mòbil. Ella el va agafar. Era el Cristian. Volia parlar amb ella. La Noia es va acomiadar ràpidament del paga-fantas i va marxar sense pagar.

El paga-fantas es va quedar sol, entre la poca gent que hi havia a aquella hora al cafè. Mentrestant els seus amics estaven gaudint amb un gran partit de futbol, i el Cristian s'estava follant brutalment a la Noia com mai ho havia fet.

Sé que es dur, però el paga-fantas no mereix cap mena de llàstima ni consol, és un perdedor perquè ell s'ho busca solet. No hi ha quelcom pitjor que escollir ser un calçasses perdent tota la dignitat masculina d'aquesta manera tan patètica. No hi ha d'haver perdó ni compassió per un personatge que es deixar manipular per una dona d'una manera tan evident.

Qualsevol home que faci el ridícul d'aquesta manera es mereix que li clavin una pallisa per capsigrany.

Doctor Cabró dixit.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Si no tens sentit de l'humor, Mireia, millor que et quedis a casa llegint còmics infantils. Altrament, podries escandalitzar-te,

Doctor Cabró ha dit...

Gràcies amic anònim pel teu comentari, veig que tu si has sabut entendre el fons de la qüestió.

Aquest blog, Mireia, és especialment indicat per a la gent que no sap encaixar les ironies i els sarcasmes i que s'ho pren tot massa a la valenta. Et recomano que el visitis assiduament, et pot servir com a terapia per superar aquest dèficit humorístic que veig present en la teva actitud.

Atentament,

Doctor Cabró.

Anònim ha dit...

Estimada Mireia,

Sembla mentida que tot ho redueixis a l'acte sexual (venint d'una dona!!!! oh!!!! sorpresa!!!!). Precisament, el motor que mou un paga-fantes a aquest surrealista acte d'autohumiliació no és més que aquest verí anomenat AMOR. Sí, senyora, l'AMOR que tan reclameu les dones, això és el que porta els paga-fantes a suportar les vostres horroroses i avorrides lamentacions sobre els nòvios i els maldecaps que us fan passar (de ben segur, tots merescuts). Evidentment que el paga-fantes, com a objectiu final té la realització de l'acte sexual, però no t'enganyis Mireia, ho considera la culminació del seu AMOR vers cap a la fèmina a la que suporta en interminables tardes de cafè (o fantes). I perdona, potser vaig molt errat, però jo crec que les dones també desitjen fornicar amb aquells homes pels quals creuen sentir AMOOOORRRR..... inclosa tu, filla meva.

Doctor Cabró ha dit...

Excel·lent definició estimat Pacient Imbècil. Veig que vostè ho ha entès perfectament. I encara ho puntualitzaré una mica més, aquest amor esdevé autènticament PLATÒNIC, és un amor absolutament pur.

La meva crítica ferotge al paga-fantas és precisament perquè no es pot anar amb el lliri a la mà en aquesta vida, i més veient la classe de dones amb les que ens trobem.

Dignitat, amics, elles no són superiors a nosaltres.

Doctor Cabró.

Anònim ha dit...

Me has caído mal... nanit

Anònim ha dit...

Bé... nois... mira que em dol, però us he de donar la raó. a vegades som unes aprofitades, però... és que és tan fàcil manipular-vos...
Digueu el què volgeu, però, com va dir un amic meu... estem assegudes sobre un tresor, el que vosaltres més desitgeu, així que... esteu a les nostres mans.
aisss és que sou tan monos...
Petonets per tots.

Anònim ha dit...

Aviam, això que dius al text fa gràcia però no ho comparteixo. Jo sóc noi i moltes vegades he deixat un partit del Barça penjat o fins els meus amics per anar a consolar una amiga amb problemes amorosos. Perquè, independentment de que m'agradés o no la noia, primer de tot és una amiga amb problemes. També em passa sovint que amics meus - nois- em truquen perquè tenen problemes i si puc, deixo el que estic fent per ajudar- los. I, de la mateixa manera, quan jo tinc problemes amb la xicota, sempre truco a alguna amiga perq m'aconselli i elles mai m'han deixat plantat perquè estaven a la perruqueria o mirant una peli del Brad Pitt. El problema neix quan un noi o una noia manté una amistat només per aconseguir un rollet. Llavors passen aquestes coses. Si us agrada la noia, digueu- li, intentar ser amiga seva és un greu error pq només us veurà com això, un simple amic. És un consell d'amic.
Franc.

Doctor Cabró ha dit...

Amic Franc, respecto molt els teus comentaris, però el Doctor Cabró t'adverteix que al final anar amb el lliri a la mà i ser un bon paio amb les dones acaba tenint funestes conseqüències.

Tot i això, no s'està criticant que en una relació d'amistat a vegades hi hagi algú que hi posa més que l'altra part, això a vegades passa fins i tot entre grans amics.

El que estem criticant és que s'utilitzi conscientment a una persona pels propis interesssos sabent que aquesta persona té uns sentiments que són "més que amistat". El món està ple de hienes i s'ha d'estar sempre alerta.

Vagi amb compte amic Franc, espero que tingui sort en les seves relacions inter-personals i mai arribi el moment on pensi "el Doctor Cabró tenia tota la raó".

Atentament,


Doctor Cabró.

Anònim ha dit...

em sembla k el Doctor kabró ha tocat un tema sensible per la quantitat d'opinions i comentaris..

com diria el meu amic Borat:"es muy peligroso que EEUU deje conducir a las mujeres. En mi país decimos que es como que los monos piloten aviones",

i es que això ès el que passa kuan els pantalons els porta qui no toca

Anònim ha dit...

Ens encata tindre un paga-fantas propi. Això sempre ens puja la moral. Es clar q ell sempre la deu tindre per terra... però afalaga molt. Es com tindre un amic gai, sols que ell no ho és i podriem fins i tot anar-nos al llit amb ell i no passaria absolutament res entre els 2!! Es una putada ser un paga-fantas, si, però "haberlos, haylos".
Això demostra que no soles hi ha dones les masoques a les q els agrada q les facen patir... també hi ha homes d'aquest tipus... en el fins no som tant diferents...

Anònim ha dit...

Dono la raó a la Reichel, l'única diferència en aquest aspecte que comenteu entre homes i dones, és si un és més massoquista o més sàdic, però crec que el gènere no ho defineix.
Tot i que la genètica els determina a ells com a més agressius i dominadors, en el fons del fons. Que no sempre és la forma. Són masclistes Mireia, nosaltres, les dones (sense rotllana) som superiors emocionalment parlant.

Conde Crápula ha dit...

Desde una òptica partint d'una experiència pròpia.

Als 17 anys vaig ser un gusiluz, em va ploure la hòstia, benvinguda sigui i que m'en ploguin més que és com s'aprèn, perquè com diuen els Extremoduro "Puedo hablar desde la sabiduría que me da el fracaso".

A toro passat, la sensació que em va donar va ser d'una tremebunda estupidesa, estic d'acord en què el gusiluz o pagafantas no mereix cap mena de llàstima perquè es poden renunciar a moltes coses, però mai, i absolutament mai a la dignitat en cap dels aspectes de la vida.

Subratllo així la opinió del Dr. Cabró. Potser amb el matís de què no parlem de dignitat masculina, és dignitat humana.

El problema és cultural, tothom, especialment de jovenets, som molt donats a donar per vàlids el què diuen els contes de fades sobre l'amor verdader, pur i entrega total, de princesetes i prínceps. Tots som o hem sigut víctimes del Walt Disney (així resti congelat per la resta de la eternitat, mentider punyetero :-D)

No obstant, hi ha una altra variant del gusiluz...síiiitambé experiència propia.

És el mite de "l'amistat pura i vertadera". En aquest cas, el calçasses en qüestió és el típic que en un cercle social tothom se n'aprofita de la seva bona voluntat i bona fe, compta amb ell quan els interessa, quan no els interessa ni tant sols responen al telèfon i a sobre es converteix en la diana de totes les bromes, el pringadillo del grup.

En resum xicots i xicotes, en aquest món tu tries si viure d'ideals impossibles i inabastables o acceptar la realitat de les coses, i la veritat és que cal tenir les urpes ben esmolades.

Ánim, Dr. un blog exel·lent.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Draude Serrot ha dit...

Quanta ciència...quantes veritats que fan mal....records