En aquesta nova entrega dels quaderns etnogràfics l’estudi s’ha centrat en les fèmines d’una franja d’edat quelcom més superior a la tractada fins ara, però no per això menys interessant. Amb variacions segons el cas podem dir que ens centraríem en les dones a partir dels 40 anys i fins als 60.
Aquestes son dues dècades, que per a les nostres estimades femelles, son plenes de contradiccions que els exploten a les mans degut a la gran magnitud d’hipocresia i demagògia desplegades durant les dècades anteriors de les seves vides.
Per a entendre aquest moment crucial en les vides d’aquestes dones “madures” (les cometes no són gratuïtes) cal introduir primer el concepte KARMA.
El Karma pot semblar una invenció de quatre il.luminats de la vida espiritual, però, estimats col.legues, la seva influència en l’etapa de la maduresa humana, almenys en les dones sobre les quals es centra aquest nou article científic, sembla ésser certament provat i d’efectes devastadors.
Hom es guanya el Karma al llarg de l’actitud vital que pren durant els seus anys d’existència. Aquell que pren una actitud positiva, i interacciona amb la resta de persones amb les que coincideix de forma integradora, col.laboradora i cercant el desenvolupament de les energies positives, acabarà assolint el bon karma, l’estat vital final anhelat de pau i repòs amb tot allò i tots aquells que l’envolten.
Ara bé, què passa amb aquelles persones que al llarg de la seva vida no fan més que desprendre vibracions negatives, aixecar murs al seu voltant, i des del capdamunt d’aquests murs, treient el cap entre els seus merlets, no només miren la resta de gent amb aires de superioritat i menyspreu, si no que a més, escupen oli bullent a aquell que gosi destorbar la seva infranquejable persona?
És en aquests casos que el Karma, tard o d’hora arriba, i es presenta en la seva versió més negativa, i evidentment, posa a tothom al seu lloc. És aquí quan, aquella fèmina que ha malgastat la seva vida i salut en pro d’una tàctica de setge i destrucció dels mascles del país, de cop i volta se li apareix davant dels ulls la crua realitat de les conseqüències dels seus fets.
Aquesta dona, entrada ja en anys, arriba un dia que es mira al mirall i llavors veu una femella sola, revellida, arrugada, poc atractiva i destil.lant vapors àcids de caràcter agrejat per tots els porus de la seva pell, i la cosa potser més punyent, se n’adona que ha perdut el tren de la felicitat.
En escassos segons, li venen al cap les imatges de tots aquells noiets que, durant la seva joventut, a l’hora del pati, se li havien acostat de manera maldestre, tímidament i poruga, i ella els havia considerat éssers inferiors ja que es passaven el dia darrere d’una pilota de futbol i feien olor de suat.
També recorda aquells nois que en la seva pubertat ella havia rebutjat perquè les amichis (veure quadern etnogràfic 2) eren el més important i havien d’estar unides per a tota la vida i sempre es serien fidels (aquí esclata una de les grans contradiccions de la seva vida).
Rememora també, aquells homes que en l’època dels 30 ella havia apartat de la seva vida perquè no llegien Kafka i eren incapaços de comprendre les pel.lícules iranís que ella “s’esforçava” a veure als cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona (aquí explota el devastador efecte de la demagògia barata en pro d’intentar construir-se una falsa aparença davant dels altres)
I en darrer terme, recorda l’ex-marit que va decidir considerar-l’ho l’ésser més insofrible de la terra, ja que per a ella era un ésser tribal, incapaç de satisfer-la sexualment i amb certa adoració a la ingestió de cervesa envoltat de la seva comunitat d’amics. Comunitat a la qual ella va decidir que no valia la pena integrar-s’hi per ésser encara pitjor que el seu propi ex-marit.
I és en aquest punt que, aquesta dona "madura", en un esforç desesperat de recuperar el temps perdut, intenta, precisament, aturar aquest temps, i es llença en un espiral de centres d’estètica, dietes “para la mujer estresada de hoy en día”, cremes Dove per aprimar i regenerar i rehidratar la malmesa pell, classes d’spinning al millor gimnàs de la ciutat, sessions maratonianes de pentinats i tenyits de tots els colors per a amagar aquells maleïts cabells blancs, etc.
Però estimats col·legues, com tots sabem, la nit estova els cors i fa aflorar els sentiments més profunds i sincers. Així que si ens dediquem a donar una volta pels bars de les ciutats, a altes hores de la nit, especialment en zones considerades “bohèmico-pijes” sempre trobarem que, al fons d’un d’aquests bars de mobles antics i preus moderns, entre una boira de fum de cigarretes baixes en nicotina recolzades en uns dits esgrogueïts, hi ha unes dones que ofeguen les seves tristeses, solituds i menopauses a base de Gin Tonics, beguda culminant i delatora d’aquell que ha assolit el punt àlgid del seu mal Karma vital.
Aquestes son dues dècades, que per a les nostres estimades femelles, son plenes de contradiccions que els exploten a les mans degut a la gran magnitud d’hipocresia i demagògia desplegades durant les dècades anteriors de les seves vides.
Per a entendre aquest moment crucial en les vides d’aquestes dones “madures” (les cometes no són gratuïtes) cal introduir primer el concepte KARMA.
El Karma pot semblar una invenció de quatre il.luminats de la vida espiritual, però, estimats col.legues, la seva influència en l’etapa de la maduresa humana, almenys en les dones sobre les quals es centra aquest nou article científic, sembla ésser certament provat i d’efectes devastadors.
Hom es guanya el Karma al llarg de l’actitud vital que pren durant els seus anys d’existència. Aquell que pren una actitud positiva, i interacciona amb la resta de persones amb les que coincideix de forma integradora, col.laboradora i cercant el desenvolupament de les energies positives, acabarà assolint el bon karma, l’estat vital final anhelat de pau i repòs amb tot allò i tots aquells que l’envolten.
Ara bé, què passa amb aquelles persones que al llarg de la seva vida no fan més que desprendre vibracions negatives, aixecar murs al seu voltant, i des del capdamunt d’aquests murs, treient el cap entre els seus merlets, no només miren la resta de gent amb aires de superioritat i menyspreu, si no que a més, escupen oli bullent a aquell que gosi destorbar la seva infranquejable persona?
És en aquests casos que el Karma, tard o d’hora arriba, i es presenta en la seva versió més negativa, i evidentment, posa a tothom al seu lloc. És aquí quan, aquella fèmina que ha malgastat la seva vida i salut en pro d’una tàctica de setge i destrucció dels mascles del país, de cop i volta se li apareix davant dels ulls la crua realitat de les conseqüències dels seus fets.
Aquesta dona, entrada ja en anys, arriba un dia que es mira al mirall i llavors veu una femella sola, revellida, arrugada, poc atractiva i destil.lant vapors àcids de caràcter agrejat per tots els porus de la seva pell, i la cosa potser més punyent, se n’adona que ha perdut el tren de la felicitat.
En escassos segons, li venen al cap les imatges de tots aquells noiets que, durant la seva joventut, a l’hora del pati, se li havien acostat de manera maldestre, tímidament i poruga, i ella els havia considerat éssers inferiors ja que es passaven el dia darrere d’una pilota de futbol i feien olor de suat.
També recorda aquells nois que en la seva pubertat ella havia rebutjat perquè les amichis (veure quadern etnogràfic 2) eren el més important i havien d’estar unides per a tota la vida i sempre es serien fidels (aquí esclata una de les grans contradiccions de la seva vida).
Rememora també, aquells homes que en l’època dels 30 ella havia apartat de la seva vida perquè no llegien Kafka i eren incapaços de comprendre les pel.lícules iranís que ella “s’esforçava” a veure als cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona (aquí explota el devastador efecte de la demagògia barata en pro d’intentar construir-se una falsa aparença davant dels altres)
I en darrer terme, recorda l’ex-marit que va decidir considerar-l’ho l’ésser més insofrible de la terra, ja que per a ella era un ésser tribal, incapaç de satisfer-la sexualment i amb certa adoració a la ingestió de cervesa envoltat de la seva comunitat d’amics. Comunitat a la qual ella va decidir que no valia la pena integrar-s’hi per ésser encara pitjor que el seu propi ex-marit.
I és en aquest punt que, aquesta dona "madura", en un esforç desesperat de recuperar el temps perdut, intenta, precisament, aturar aquest temps, i es llença en un espiral de centres d’estètica, dietes “para la mujer estresada de hoy en día”, cremes Dove per aprimar i regenerar i rehidratar la malmesa pell, classes d’spinning al millor gimnàs de la ciutat, sessions maratonianes de pentinats i tenyits de tots els colors per a amagar aquells maleïts cabells blancs, etc.
Però estimats col·legues, com tots sabem, la nit estova els cors i fa aflorar els sentiments més profunds i sincers. Així que si ens dediquem a donar una volta pels bars de les ciutats, a altes hores de la nit, especialment en zones considerades “bohèmico-pijes” sempre trobarem que, al fons d’un d’aquests bars de mobles antics i preus moderns, entre una boira de fum de cigarretes baixes en nicotina recolzades en uns dits esgrogueïts, hi ha unes dones que ofeguen les seves tristeses, solituds i menopauses a base de Gin Tonics, beguda culminant i delatora d’aquell que ha assolit el punt àlgid del seu mal Karma vital.
L’endemà, però, s’esforçaran per oblidar la nit i el bar, el paquet i mig de tabac enquistat als seus pulmons i el gust amarg dels incomptables Gin Tonics consumits, i reprendran la seva particular vida “saludable” de dietes, gimnasos, cremes i perruqueries a la recerca d’aquella maleïda felicitat perduda.
El Pacient Imbècil
1 comentari:
No puc estar més d'acord amb l'article. Tal com diu el refrany...
Tal faràs, tal trobaràs.
Doctor Cabró.
Publica un comentari a l'entrada