dijous, de juny 26, 2008

Amor putrefacte

Flavio Briatore, 60 anys, patró del poderós equip Renault de F1 i vinculat durant molts anys a la marca de roba Benetton, afincat a Mònaco i posseïdor d'una gran fortuna. Es casarà amb una model italiana de 28 anys, una tal Elisabetta, fet que ha omplert les portades de la premsa groga europea que seran llegides per milions de dones envejoses que desitjarien trobar-se en la situació de la noieta italiana.




Tant se val que un iaio demacrat que no s'aguanta els pets li hagi d'introduir de tant en tant el seu penis flàccid i arrugat pel davant i pel darrera, és un preu que moltes dones estan disposades a pagar per tal d'assolir l'èxit social i gaudir del luxe. Si el nostre bon amic Flavio jugués a la petanca o el domino, o fos un habitual de les tertúlies d'homes grans que observen les obres que es fan al carrer, algú creu que l'Elisabetta s'hi hauria fixat?

AMOR? ha ha ha, no em feu riure si us plau.



4 comentaris:

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

d'això se'n diu "l'eròtica del poder". Pot enamorar tant la persona, com la vida que t'espera al seu costat, i en aquest cas pesa més la segona.

ciber-besets

Doctor Cabró ha dit...

Una forma molt "zapateril" d'utilitzar eufemismes per tal d'allisar la pura realitat perquè no sigui tan dura.

Això es prostitució high level. El senyor Briatore li han agradat les bimbes (certament impressionants) de la noia, i a la noia li agrada la possibilitat de gaudir del luxe i la fama. Una transacció purament comercial, com el desgraciat que se'n va de putes per 30 euros però amb més diners pel mig.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Està clar, apreciat Doctor Cabró, que en aquesta vida a més a més del bon físic hi ha altres alternatives tant o més potents per aconseguir follar. És obvi, però, que aquestes no estan a l'abast de tothom.

M'atreviria a dir, Doctor Cabró, que sovint les dones es fixen més en aquelles coses invisibles que en les visibles. Aquella eròtica del poder, aquella fama de "ligón", aquella fama d'interessant... Tot plegat coses invisibles (a diferència de l'exaltació visual que suposen uns grans músculs, per exemple) però que elles perceben.

Tot i que bé, insisteixo en què això no és sempre, sinó que unes vegades es fixen en coses invisibles, i d'altres vegades es fixen en les ben visisbles (com el Ferrari que deu tenir aquest home del seu article).

Doctor Cabró ha dit...

Apreciat company, tens tota la raó.
El teu comentari enllaça perfectament amb l'article que vaig publicar temps enrere sobre el criteri d'acceptació/rebuig universal de les dones.

Homes molt promiscus i sempre acompanyats de moltes noies tenen èxit, simplement perquè les noies pensen que si tantes noies van darrera d'ell deu ser per algun motiu, tant se val que aquest motiu sigui totalment desconegut.

I l'inrevès, homes que follin poc o gens i tinguin l'estigma de ser "single" no despertaran mai interès femení perquè pensen que si aquells homes no follen és perquè tenen algun defecte que els fa inacceptables.

Nazisme pur.