Quaderns etnogràfics IV - La teoria de l'escala

Apreciats col.legues, els Quaderns Etnogràfics retornen amb la seva quarta entrega. El parèntesis en la publicació d'aquests quaderns s'ha vist forçada per l'arribada de l'estiu, una època que és una autèntica mina en comportaments i actituds etnogràficament interessants, donada la gran quantitat d'actes i festivitats que es celebren al carrer, i la beguda va lleugera, així com les robes que tapen els cossos de les mestresses.

En aquesta quarta entrega ens centrarem en l'anomenada Teoria de l'Escala.

Aquesta teoria recull allò que el saber popular ja ha entès fa temps, una escala és més fàcil baixar-la que pujar-la.

Ubicació: Grup de noies que, sempre i per descomptat, són super-amichis (veure Quadern Etnogràfic núm.2).

Protagonista: El mascle, que com a bon caçador, vagareja pels carrers de la vila en festivitat, a poder ser, amb l'omnipresent beure a la mà (rarament aquest beure serà un Gin-Tònic - veure Quadern Etnogràfic núm.3)

Objectiu o projecte del protagonista en aquests dies de gresca: Establir el nombre màxim de contactes amb el sexe oposat, donada l'alegria imperant pels carrers, places i carrerons. Aquest objectiu s'acostuma a centrar en algun grup de noies juntes, ja que per un simple estalvi d'energia i per a evitar la dispersió de recursos, és més fàcil moure's allà a on hi ha un major nombre de fèmines aplegades en el menor territori possible.

Condicionants i/o restriccions del projecte: El grup de super-amichis estableix, sense que ho verbalitzin mai entre elles, una classificació interna de valoració de totes les noies del grup. Silenciosament i sigil.losa estableixen una taula classificatòria, amb les noies Champions, les UEFA, les Intertoto, les ni fu ni fa, de la zona tranquila de la taula, les de promoció i les de descens directe. Això estimats amics és el fonament de l'escala, la temuda escala, que hom ha de saber intuir i posicionar-s'hi en el lloc adequat segons els objectius a acomplir.

Per més vertigionsa que es vegi l'escala, cal no defallir. L'èxit està en la tenacitat.

Així, assumint que el què vol el mascle és el major nombre d'èxit possibles dins el grup de super-amichis, la Teoria de l'Escala recomana que aquest s'ha d'ubicar a la zona Champions, al capdamunt de la taula classificatòria interna de super-amichis, és a dir, a la part alta de la temuda escala.

Si hom ha sabut localitzar quines son aquelles noies que s'han autoclassificat com a les capdavanteres del grup en valoració exclusivament física (deixem-nos de tonteries, hi ha terrenys a on elles mateixes arraconen la seva part intel.lectual), si el mascle ho ha sabut discriminar dels petits comentaris, mirades i gestos que elles deixen anar com si no volguessin i de la manera més discreta possible, llavors, l'ens masculí haurà aconseguit el trimof més preuat de la festa.

I com és això us preguntareu?

Doncs és tan senzill com que si hom triomfa amb la noia Champions del grup, les UEFA, les Intertoto, etc etc i fins a les del descens (tot depèn de quants esglaons vulguis acabar baixant) t'obriran les portes (per no dir altres coses) de bat a bat. Les noies UEFA voldran aconseguir el mateix que ha assolit la noia Champions, i així mateix pensaran llavors les Intertoto de les UEFA, i així anar baixant posicions (és l'intent tan primitiu i antic d'intentar escalar posicions en aquesta vida, ni que sigui per tosca imitació d'allò que es considera superior).

Ara bé, cal tenir en compte que l'escala és vertiginosa i té un gran risc. Si el mascle no aconsegueix destriar bé i localitzar la noia Champions (ja sigui per maldestre, o pel nombre excessiu de licors ingerits, o senzillament, perquè ja és tard i el llistó ja no existeix), i cau, per exemple, en mans de la noia Intertoto, automàticament, la part alta de l'escala és una utopia impossible d'assolir. Les noies Champions i UEFA, sabent-se molt millor i de més qualitat que la noia Intertoto, faran creu i ratlla en aquell mascle, ja que un paio que s'ha liat amb una noia d'inferior qualitat a elles mai tindrà el prestigi ni l'aurèola necessària per anar amb elles.

Per tant, com a molt, al que pot seguir aspirant el mascle és a anar descendint l'escala, anar baixant vertiginosament tant i tant, com el seu estomac ho permeti. Això ja és decisió personal i intransferible. Com hi ha qui es llença directament a la zona de descens, i ja no hi ha déu que el faci pujar de categoria en el grup de super-amichis, ja no podrà pujar ni un simple esglaó en aquella maleïda i vertiginosa escala de plaer.

El Pacient Imbècil