diumenge, de novembre 12, 2006

Dones Cosmopolitan

El Doctor Cabró té el gust de presentar-vos un pseudo-article que frega la ridiculesa intel·lectual, es tracta d'una sèrie de consells per a que les dones Cosmopolitan d'avui en dia trobin parella. És aquesta una tasca difícil, ja que la tradicional prepotència i xuleria de certes dones amb complex de superwoman als homes ens resulta tan excitant com una parella de llimacs copulant enmig del bosc.

http://mujer.terra.es/muj/articulo/html/mu212200.htm


Abans de procedir a una dissecció completa de l'article, el Doctor Cabró vol advertir als lectors que ja s'ha posat en contacte amb els webmasters del portal Terra aconsellant una reubicació d'aquest article cap a una secció més escaient, com podria ser la secció d'humor, per exemple.

Si volguéssim fer un resum de les bajanades amb què ens obsequia l'article, podem escollir perfectament alguns dels consells finals de l'article, només veure el títol ja venen les ganes de riure... (Claves para no asustarles)

No seas dura cuando ellos hagan chistes o comentarios ligeramente sexistas, no hay que perder nunca el sentido del humor y puede ayudar a romper el hielo.

Si una dona és capaç de pensar que algú no és la persona ideal pel simple fet que expliqui acudits verds, és que sincerament té un problema psiquiàtric dels grossos.

No seas demasiado exigente con la conversación o sus aficiones, él no tiene por qué cumplir todas tus expectativas intelectuales para hacerte feliz. Respeta y no menosprecies sus aficiones: el fútbol puede ser tan satisfactorio para él como para ti leer o ir al teatro.

Etiquetar genèricament els homes com si fòssim tots una colla de subnormals profunds no crec que sigui la manera d'anar pel món, evidentment que mai trobaran parella si van amb aquest xip posat. I el més divertit de tot, algú es pot creure que una de les claus a l'hora d'escollir un noi que els agradi, siguin les "expectatives intel·lectuals"?

Por supuesto que a cualquier hombre le gustaría tener a su lado a una mujer guapa e inteligente, pero el miedo a no estar a su altura les puede hacer escoger a alguien menos brillante.
Que liguen más las chicas más feas que tú no es casualidad


Crec que sense cap ombra de dubte, aquesta frase encarna perfectament la típica prepotència feminista del segle XXI. Doncs no, estimades amigues Bridget Jones, no es tracta que lliguin les més lletges, no es tracta que els homes siguem uns insegurs que preferim la mediocritat. No es tracta de res d'això.

Les que més lliguen són les noies espontànies, naturals, simpàtiques, obertes, les que no jutjen la gent per una primera impressió i no es situen en un pla de superioritat respecte la resta de la societat. I si lliguen més aquestes noies és perquè molts homes son prou intel·ligents com per no valorar únicament el físic a l'hora de relacionar-se amb el sexe oposat. Com diria aquell... "Que n'aprenguin!!"

I per últim, comentarem l'única cosa que l'article encerta, i que el Doctor Cabró ja havia anticipat anteriorment, anar de diva per la vida té funestes (però totalment merescudes) conseqüències.

Sé amable aunque el hombre que se acerque a hablar contigo no te emocione. Ponte en su lugar… . Seguro que la mayoría ni lo intenta contigo porque piensan que no tienen nada que hacer. La actitud de “soy divina y me merezco lo mejor”, no ayuda nada. Bájate del pedestal y acércate tú; ser simpática y normal te convertirá en irresistible. Y no te permitas el lujo de no dignarte a hablar con alguien porque no sea guapo o no te parezca espectacular: da tú la oportunidad que quieres para ti.

Que familiar que ens sona això de “soy divina y me merezco lo mejor”



Qui sembra l'odi, recull la ràbia.


Doctor Cabró dixit.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

He arribat aquí una mica per casualitat, i m'he estat llegint tots els posts.
Sincerament, com a dona, em fa llàstima que se'ns tracti d'aquesta camenra (em refereixo al reportatge aquest i al blog en general).
Ei i que consti que et dono la rao en certes coses..hi ha ties súper superficials i estúpides. Però no fotem! No totes som iguals, i ni s'ha de generalitzar ni crear aquests tòpics. Que per fer comentaris..també en podriem fer molts sobre els tius!

Ho sento..m'agradaria argumentar-me millor, però ara mateix estic massa espesa com per expressar realment el que vull dir, de totes maneres m'ha fet gràcia i intentaré visitar el blog de tan en tan..

Ah! I una altre cosa! Em dic Jennifer, i molt orgullosa, qué passa? Suposo que pel meu nom no se'm jutjarà, oi?


Jenni

Anònim ha dit...

Home doncs una mica estúpida sí que deus ser perquè o bé no saps llegir gaire o no entens el que llegeixes.

El Doctor Cabró ha exposat BRILLANTMENT el problema d'algunes dones, les que llegeixen el cosmopolitan per exemple, o les que es creuen en un pedestal. I ha citat parts de l'article.

I en els altres textos del bloc adona't que sempre es refereix a algun tipus de comportament en concret, a algun tipus i a algun segment de dones (no a totes). Fins i tot en aquest text diu que les que lliguen són les sinceres, naturals, espontànies, que no jutgen a la primera etc.

Però com ja he dit reacciones estupidament (ignoro si ets estúpida o només no t'ho has llegit detingudament) perquè l'article no "raja" en cap moment de totes les dones sinó només de les que se senten identificades amb l'estigmatització que fan dels homes des del Cosmopolitan i demés merda feminista (entengui's feminisme com a una actitud igual de patètica i rebutjable que el masclisme).

I no sé si cal jutjar-te pel teu nom, Yenni ... No et dic que no et recomani un canvi de nom. Però vaja estem en un país lliure, cadascú es diu com vol (perquè cadascú es pot canviar el nom i posar-se el que li surti del nas).

Per cert, enormes aplaudiments pel Doctor Cabró pel seu ENORME i MAGNIFIC bloc.

Anònim ha dit...

abans de res, donar les gràcies al doctor per disposar de part del seu temps a esbrinar i comprendre (en cas que sigui possible) les rareses del comportament femení.

La revista en qüestió, per desgràcia, te un públic, que paga per llegir aqest tipus darticles i sels creu.
És, sense cap mena de dubte un públic femení de qui sha fugir en direcció contraria des del mateix moment de la seva identificació, i es que si no es reacciona amb prou avidesa, caiem en el perill de tenir l'atreviment d'intentar reeducar el que ja no té solució.
A risc d'equivocar-me les fèmines de qui parla l'article, son exclusivament dones de mes de 30 anys amb passat sentimental turbulent, a qui el destí ha privat del princep blau que buscaven i les ha convertit en tigreses de nova generació.

És aquí, on es produeix la disjuntiva, o bé es culpen a elles mateixes o bé en culpen als homes (quina opció dirieu que tria
cosmopolitan? jeje)

Aquest tipus de fèmina, durant l'any passa per diverses etapes, que de ben segur, cosmopolitan té identificades i emet un article per trimestre.

per entendre-ho hauriem de conèixer els anomenats "tercers binomis de Markus":

primavera-esperança
estiu-alegria
tardor-desencant
hivern-depressió.

Cosmopolitan se ceba amb les dones, aprofitant-se del seu estat anímic, les enfonsa quan haurien destar alegres (dietes, quan arriba el temps de platja...) i el pitjor de tot, referit a aquest article, les indueix a sentir-se per damunt dels homes, quan en realitat, han arribat a l'edat en que ja haurien de ser mares i no tenen semental.

La disjuntiva de la que parlàvem mes amunt és la que provoca que, lluny de fer autocrítica, moltes fèmines vagin cap al costat fosc de la feminitat i caiguin en l'error del menyspreu.

no voldria acabar per avui, amb una menció especial al final del text: "no te permitas el lujo de no dignarte a hablar con alguien porque no sea guapo o no te
parezca espectacular: da tú la oportunidad que quieres para ti." i es que, quina ironia més brutal del mateix redactor/a del text
que subliminalment, entenc jo que diu: "no ets tan guapa com per permetre't el luxe del menyspreu, parla amb qi se t'acosta, per que si és lleig serà que tu també ho ets (has sentit a parlar de déu els cria i ells sajunten???)"

salut i república!

Doctor Cabró ha dit...

Excel·lent definició, apreciat doctorand. Crec que la clau de la qüestió és que aquest tipus de dones, que professen tant menyspreu i odi cap als homes, precisament s'estan socio-masculinitzant i aquest fet és el que les aboca a aquesta situació.

Com comentava la Mireia, sempre cal tenir un estil propi i no tractar d'imitar cap rol que podria ser aliè a la pròpia forma de ser.

Per cert, Jennifer, sigues benvinguda en aquest modest blog, com ja t'ha contestat l'amic anònim en aquest racó cibernètic no practiquem l'odi indiscriminat contra la dona pel simple fet de ser dona, sinó que denunciem certs comportaments que creiem rídiculs o inadequats.

Sobre el teu nom, com diu el refrany l'hàbit no fa el monjo, així que és evident que el fet de dir-se Jennifer no és cap pecat, però com suposo que estaràs d'acord amb mi aquest sobrenom de "jenni" no me l'he inventat pas jo, és d'utilització comú en el llenguatge del carrer.

Anònim ha dit...

Distingida Mireia. Sóc l'anònim que ha intervingut al segon comentari.

Em sap greu dir-t'ho, però igual com hi ha homes que professen menyspreu cap a les dones, també hi ha dones que fan el mateix amb els homes. La imbecilitat no és patrimoni de ningú, ni tampoc no se'n lliura cap grup humà, de gènere, raça, ideologia, religió, nacionalitat, etcètera.

D'altra banda i permete'm que et contesti la teva pregunta amb una altra pregunta:

Exactament per quin motiu portes escot ? Si ara estàs temptada de contestar "perquè m'agrada" la meva pregunta és, perquè no portes un escot exactament igual (de provocador) a la feina ?

No seria apropiat suposo. Perquè no acceptes que el portes perquè te'l mirin ? No és res dolent ni negatiu acceptar-ho. És clar que fer-ho implica acceptar la següent reflexió:

La teva pregunta amaga un complexe molt típic de dona "moderna". El complexe d'Indignació (™) i és tradueix en la indignació que causa admetre que en una discoteca els homes es fixen en el físic, i la certificació d'aquest punt pel fet que les dones es vesteixen per anar a la disco per a què se les mirin com més homes millor.

El complexe també inclou la reacció que intenta fer creure als homes que això és "dolent" o "pervers" (perquè no valora l'interior de les persones) però en canvi intenta amagar (sense èxit) el fet que les dones que estan a la mateixa disco també es basen només en el físic per acceptar si aquest home que els mira l'escot sucarà o no aquesta nit.

O és que les noies que ballen a la disco movent els seus escots no primen el físic per sobre del caràcter dels nois que les ronden ?

Ens voleu fer creure que, en el marc d'una discoteca (on ningú no coneix ningú a no ser que només et vulguis relacionar amb el teu grupet) les noies es basen en la reflexió i en el caràcter i interior dels homes per a fixar-s'hi ? Que no es fixen en el cul o en si marca pectorals o "està molt bo" ?

Si home, i tant ...

Si portes un escot te'l miraran, és evident i de calaix. Igual que si jo marco pectorals i duc una samarreta mig descordada també em miraran els pectorals. Oh que terrible, indignem-nos tots !

Hipocresia, benvolguda Mireia, hipocresia ...

El Doctor Nye

Anònim ha dit...

Ignoro perquè no ha sortit abans correctament, però vull informar que tinc intenció d'intervenir asíduament en aquest apassionant debat home-dona i acabo d'encetar el meu consultori sentimental ('De copa en copa').

Per cert ho he estrenat explicant, novament el que és el concepte d'Indignació (™).

Salutacions a tothom i en especial a l'admirat Doctor Cabró, a qui espero complaguin aquestes humils reflexions.

Anònim ha dit...

Buah, no sé ni pq he tingut cor per llegir-me'l.. si Cosmopolitan és sempre igual
A veure, com en tot les generalitzacions són odioses (i aquest cas no ho és menys) i què vols que et digue no totes les dones comprem Cosmopolitan, de la mateixa manera que no totes (i ni un quart) creiem en tot el que publiquen.
Mira a mi el feminilisme me fan vindre les mateixes ganes de vomitar que el masclisme: totes dues coses són fastigoses.
D'altra banda, però igual que has publicat això del cosmopolitan pots publicar tb innumerables articles que es publiquen a revistes masculines del pal "que hacer para tirarte a tu vecina (y a su hermana)" i això no és ocurrència meua, sinó un article que va ésser publicat..

Doctor Cabró ha dit...

Si, clar que hi ha articles que parlen de "como tirarte a tu vecinita" i estupideses semblants.

Crec que cap home prou intel·ligent t'ho negarà, precisament les persones que intervenim en aquest i d'altres blogs som homes que NO ens creiem aquestes bajanades.

S'està analitzant un article concret que va dirigit a una tipologia de dona concreta, el que no val és esquinçar-se les vestidures sentint-vos al·ludides per un article que en teoria no parla de vosaltres, ja que vosaltres no sou aquesta classe de dona (suposo).

Altrament, si estàs tan interessada en quines revistes llegeixen els homes i quines actituds mostren, et convido a crear un blog on analitzar tota aquesta temàtica, perquè com comprendràs, aquest no és l'objectiu amb que el Doctor Cabró va crear el blog.

Anònim ha dit...

Boníssim blog, hi acabo d'aterrar i m'he llegit tots els posts.

El seguiré amb asiduitat :)

Salut!

Anònim ha dit...

Suposes molt correctament.. no, diguem que no sóc d'aquesta mena de "gent" (per dir alguna cosa) que es creu superior a altres.
I el comentari no era cap crítica al teu post, si no al que es publica al cosmopolitan, en aquest cas.
Només dic que igual que a altres revistes es publiquen bajanades en general i merda en concret.
I no, no penso fer un bloc analitzant el que es publique a una merda de revista que no em crec i que espero que no es cregue ningú, pq com alguna de les coses que es diu a la publicació sigue practicada per alguna persona.. "apaga i vamonos"

Anònim ha dit...

Hola! M'he llegit els posts d'aquest blog, i hi han un parell de coses que m'han cridat la atenció.

Una d'elles és l'ús que se'n fa de la paraula feminisme. Hi ha els fals mite que fa creure que el feminisme és basa en la creença de la superioritat de la dona respecte l'home, quan un feminista de veritat el que vol és la igualtat entre homes i dones.

Una altra, que ja s'ha criticat, és que hi ha moments on sembla que creguis que totes les dones sóm iguals de superficials i imbècils. Trobo que estaria bé que es deixes ben clar (on no estigui clar, evidentment) que parles d'una personalitat en concret. També es pot parlar de la mateixa superficialitat aplicada als homes. Així segur que no hi haurien tantes queixes.

Això per ara. Salut!

Anònim ha dit...

El DR Cabró ha definit a la perfecció a la dona de samarretes de tirants per la discoteca.

Anònim ha dit...

...però el DR Nyè l'ha superat.

Estic encantat de veure una espurna de llum enmig de tanta mediocritat bloguera; gràcies Dr Cabró i Dr Nyé!

Esperaré amb fervorosa impaciència els propers escrits per gaudir de la desenmascaració d'aquest fals feminisme que no és més que un refugi del papallonam coqueter.

Un fidel admirador de vostès!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.