dilluns, de novembre 20, 2006

Quaderns etnogràfics I

El Doctor Cabró té el plaer d'encetar avui aquesta nova secció, anomenada "Quaderns etnogràfics" que centraran els seus continguts en la visió més estricta del terme etnografia, és a dir, les costums i tradicions de l'home en aquest cas aplicades a les relacions interpersonals.

Aquesta idea neix gràcies al Pacient Imbècil, que és l'impulsor i autor intel·lectual d'aquesta secció. És de justícia que li reconeguem el mèrit. Haig de disculpar la no presència del Pacient, ja que en aquests moments es troba de viatge per les Espanyes fent un exhaustiu estudi de les fèmines hispàniques. Un cop hagi tornat podrem gaudir dels seus escrits i les seves impressions que ens portaran a una inevitable comparació entre les pubilles catalanes i "las mozas andaluzas".

Entrant ja en matèria avui farem una breu introducció analitzant els comportaments socials masculins/femenins des d'un punt de vista biològic.

Podriem definir dos tipus de mascles, el mascle dominant i el mascle col·laborador. El mascle dominant és aquell mascle que crida l'atenció per la seva presència física i la seva fortalesa, podriem establir que el seu rol és el d'engendrador-inseminador. En canvi el mascle col·laborador és aquell que ha de fer valer altres qualitats no-físiques per guanyar-se el favor de les femelles.




Evidentment, en el regne animal el mascle dominant és el que s'endú el gat a l'aigua, i els mascles col·laboradors són marginats per les femelles. En el cas humà, això no és ben be així. Els mascles col·laboradors juguen el seu rol dins la societat i per convèncer la dona que ells són els mascles adients han d'utilitzar les habilitats que no té el mascle dominant (altrament dit follador), com ara intel·ligència, sensibilitat, tendresa, ajudar la dona en tot el possible, etc.

Ara bé, els interessos dels mascles que col·laboren són oposats a l'objectiu de la dona, ja que ella el què pretén és maximitzar el seu benestar. La forma d'aconseguir-ho seria mantenir relacions i tenir fills amb un mascle dominant però que en canvi sigui el mascle col·laborador el que s'encarregui de criar-los. Aquesta situació és la principal amenaça que té el mascle col·laborador, i per tant, ha d'evitar que cap mascle dominant s'interposi entre ell i la seva dona. Aquesta amenaça pot arribar a ser generadora de gelosia i desconfiança cap a la dona.

En canvi, el mascle dominant no es preocupa per res perquè sap que atreurà a les dones encara que no disposi de cap qualitat no-física, sap que amb el seu poder d'atracció en té prou per tenir èxit entre les dones i per tant no te cap amenaça externa. Probablement perdrà petites batalles al llarg de la seva existència, ja que no totes les dones es deixen engalipar pel mascle dominant, però a llarg termini surt sempre com a clar guanyador, la llei del més fort sempre s'acaba imposant.

Aquest delicat equilibri de poders entre els tres actors es resol de manera desigual, en certes ocasions el que acaba guanyant és el mascle col·laborador i en d'altres és el mascle dominant el que aconsegueix imposar-se (és el conegut teorema del "fill del butanero").

Ja ho diuen, estimats amics, que l'amor (i el sexe) és cosa de tres....


Doctor Cabró.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Després de llegir el text, hem d'extreure la conclusió que els bons són els nois col·laboradors? jo, de totes maneres, prefereixo la col·laboració que no pas el domini, per atractiu que sembli.
Salut.

Doctor Cabró ha dit...

Al món de les parelles no hi ha ni bons ni dolents, cadascú juga les seves cartes.

L'escrit no es pot prendre al peu de la lletra però hi ha vàries teories biològiques que parlen d'una predisposició genètica dels animals (i potser també de la raça humana) a adquirir certs rols en els intents d'aparellament en funció de les pròpies qualitats.