divendres, de desembre 08, 2006

Quaderns etnogràfics II - El complement que mai em ve de gust

Admirat Dr. Cabró, estimats/des col·laboradors/es

En el segon volum dels Quaderns Etnogràfics ens endinsarem en el complex món d’El Complement que mai em ve de gust.

Aquesta és, probablement una de les teories que la comunitat científica d’estudiosos etnogràfics té més ben contrastada, ja que sorgí durant la celebració d’un sopar en el llunyà any 1.999. De llavors ençà, aquesta teoria, no ha fet més que confirmar-se i reconfirmar-se any rere any, arribant a poder ser considerada la teoria fundadora dels Quaderns Etnogràfics.

Així doncs, aquí va:

El Complement que mai em ve de gust (en endavant el Complement) és aquella noia de dubtoses i/o sospitoses qualitats físiques que sempre, i repeteixo, sempre, trobareu al costat, per no dir solapada, a aquella altra noia de qualitats físiques contrastades i/o reconsagrades (en endavant la Noia Suc, per allò de que està per sucar-hi pa).

Model de Complement (esquerra) i de Noia Suc (dreta)


El Complement sempre justifica aquesta proximitat territorial en pro d’una suposada, i repeteixo, suposada, amistat que les uneix. La Noia Suc és la seva amichi (així s’autoanomenen tot sovint).

Els fets sempre ocorren de la mateixa manera, amb lleugeres variacions sense importància segons la tipologia de noia estudiada. Així, les escasses oportunitats de que gaudeixen els mascles per a acostar-se a la Noia Suc es produeixen en les comptadíssimes ocasions en que el Complement comet una badada i s’oblida del seu paper de guardaespatlles. Aquestes badades es poden produir quan el Complement decideix anar sola a demanar uns beures, o quan necessita buidar la bufeta (cal esmentar però, que aquest darrer cas és bastant més rar, donada la tendència generalitzada de les fèmines d’anar a visitar en grups multitudinaris els lavabos del país).

És en aquest moment, quan els mascles, que d’antuvi ja s’havien adonat de la presència molesta del Complement, han d’iniciar les seves maniobres d’aproximació cap a la Noia Suc. Aquests moviments han d’ésser ràpids i efectius doncs disposen d’un marge de temps brevíssim per establir contacte amb la desitjada Noia Suc, abans no se n’adoni el Complement de la greu errada comesa.

El Complement, doncs, no trigarà massa a adonar-se de la relliscada de deixar sola la seva súper amichi, i en el moment en que ho faci, entrarà en un estat d’alienació mental que la farà volar i aparèixer en escassos segons enganxada de nou a la Noia Suc.

Un cop arribats en aquest punt, si el mascle no ha aconseguit el complicadíssim objectiu d’allunyar la Noia Suc del radi d’acció del Complement en els escassos segons dels que ha gaudit, la situació és realment complicada per aquest.

El Complement iniciarà immediatament les accions pertinents per a allunyar el mascle de la seva amichi, o a la inversa.

Aquestes accions, generalment, en tots els casos estudiats s’han dividit en dues tipologies:

1.- Començarà a estirar del braç de la seva súper-amichi tot dient-li que hi ha algú, qui sigui, com si és el Papa de Roma, que les espera a l’altra punta de bar, o a l’altra punta de món.

2.- S’introduirà, sense permís ni educació, a la conversa que estaven mantenint el mascle i la Noia Suc. Aquesta intromissió només té l’objectiu de desprestigiar qualsevol comentari que faci el mascle davant la Noia Suc. En aquest punt és quan es poden produir les situacions més desagradables ja que, mentre el mascle intenta mantenir l’educació i les bones maneres en deferència a la Noia Suc (no pas per al Complement, evidentment), el Complement pot desplegar tot un repertori de comentaris baixos, feridors i abominables cap a la figura del mascle.

Així doncs, generalment, és en aquest moment que el mascle decideix abandonar la conversa amb la Noia Suc. El Complement, doncs, ha aconseguit el seu objectiu malgrat la badada inicial, i evita, un cop més, que qualsevol mascle aconsegueixi reeixir en les seves aproximacions cap a la seva súper amichi (cal remarcar que la Noia Suc, normalment no insistirà en la conversa amb el mascle, donada la situació de xantatge emocional a la que està sotmesa per part del Complement).

Després de molt temps observant aquest curiós comportament del Complement, jo, com a Pacient Imbècil, vaig decidir realitzar un estudi estadístic amb les respostes dels diferents Complements que he anat trobant, a la següent pregunta:

- Per què no deixes que cap mascle xerri amb ella (la Noia Suc)?

En un 90% dels casos (majoria aclaparadora), la resposta dels Complements fou:

- És que hem vingut a passar-nos-ho bé.

Curiosa resposta i sospitosa utilització de la primera persona del plural.

Així doncs, el Complement considera que l’acte de lligar no és una cosa divertida ans al contrari, avorrida i pesada. De la mateixa manera, el Complement suposa, sense ni preguntar-li-ho, que la seva amichi tampoc s’ho passa bé lligant amb cap mascle.

Doncs bé, la conclusió és molt clara. El Complement desplega tota aquesta estratagema explicada amb l’únic objectiu de no quedar-se sola, abandonada i tirada enmig del bar o festa de torn en la que estiguin (cal no oblidar que, tot i el segrest emocional a la que està sotmesa per part del Complement, la Noia Suc gaudeix, i molt, de l’acte sibil.lí del flirteig amb els mascles). El Complement no suporta la idea de que, si la seva súper amichi decideix canviar de companyia aquella nit, ella es trobarà envoltada de solitud, i a més, sabent-se gens desitjada per la parròquia masculina present el l’event festiu. És així de dur i així de trist.

A la vegada, però, és tal l’esquizofrènia mental que pateix el Complement, que tot i evitar per tots els mitjans possibles que els mascles s’acostin a la Noia Suc, sap perfectament que aquesta és l’única via que té per a gaudir de la presència relativament propera del cos d’un mascle i, d’aquesta manera, poder flairar, ni que sigui lleugerament, aquell perfum masculí que tant li agrada....

No t’oblidis però, que sempre seràs El Complement que MAI em ve de gust.

El Pacient Imbècil.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

acabo de descobrir el blog de l'any!

Anònim ha dit...

simplement... genial

Doctor Cabró ha dit...

Una teoria que mereix convertir-se per mèrits propis, en un autèntic paradigma sobre els estranys comportaments nocturns de certes dones.

Les meves sinceres felicitacions, apreciat Pacient. Veig que cada es supera.

Atentament,

Doctor Cabró.

Anònim ha dit...

sisi, genial !!!
Noies Suc del mon mundial, deixeu
el complement al guarda-roba, si no lligueu o cap noi us fa el pes akella nit sempre sou a temps de recollir-la a la sortida !

mandril