dimecres, de juliol 11, 2007

Els mascles Alfa i els mascles Beta*

Per als mascles que no disposen d'una cartera plena de bitllets o bé d'una bellesa física insuperable, l'esforç per follar amb femelles sol ser força gran, i en ocasions, un camí llarg i tortuós on cal superar multitud de proves i etapes humiliants per tal que la femella en qüestió estigui absolutament convençuda que els té totalment agafats pels pebrots (és a dir, acaben sent els mascles Beta).

Les etapes humiliants solen consistir, per exemple, en sopars que acaben amb un "porta'm a casa amb el cotxe" i un "ja et trucaré", nits (sense sexe) visionant tota mena de programes estúpids com "Supervivientes" o "Gran Hermano", obligació de fer regals, disponibilitat horària i telefònica absoluta, un llarg etcètera que s'ha d'aguantar per aconseguir triomfar.

En canvi, els mascles Alfa no han de fer cap mena d'esforç per aconseguir follar-se les femelles. La seva pròpia condició de mascle dominant és una condició suficient per aconseguir l'objectiu.

Hi ha diferents tipologies de mascle Alfa però la més habitual sol ser la del típic garrulo cabró que les tracta malament, posa les banyes i les fa patir. La no submissió del mascle Alfa fa que la
femella s'hi interessi especialment.

No és casualitat que les femelles sempre tinguin com a fantasia sexual follar salvatjement amb un mascle alfa, perquè el mascle beta sempre sol ser la segona opció per a les que han fracassat en l'intent de conquerir un mascle alfa.

Sempre hi ha excepcions que determinen si un mascle és Alfa o Beta, per exemple, si Woody Allen no fos famós seria el típic personatge que les dones evitarien asseure's-hi al costat quan viatgessin en metro o tren perquè amb aquell aspecte i aquelles ulleres sembla més aviat un vagabund mort de gana. Pero el senyor Allen té un avantatge competitiu, ÉS FAMÓS. Això el converteix automàticament en un mascle Alfa tot i que el seu aspecte físic no en sigui l'habitual.

Això fa que en més d'una ocasió, un percentatge significatiu de dones enquestades hagin declarat que se senten atretes per aquest cineasta (HA HA HA, que em pixo de riure).

Per tant concloem que l'esforç que ha de realitzar el mascle Beta per aconseguir una femella, és absolutament desmesurat i poc rentable (massa esforç i poc premi) si el comparem amb el del mascle Alfa.

No s'extranyin, estimats amics, que els prostíbuls estiguin tan plens en aquest país. Les lleis econòmiques de la rentabilitat de l'esforç cauen pel seu propi pes.




Doctor Cabró.





* Termes biològics que representen els mascles dominants (mascles Alfa) i els mascles submisos (mascles Beta)

2 comentaris:

Reichel ha dit...

Estic d'acord, però tot cansa. Al primer cop atreuen més els mascles Alfa, el meu ex ho és. Un Alfa de cap a peus. Cabró com ell a soles, amb aire de superioritat, tó de xuleria i una gràcia que em derretia... però no m'agrada que em prenguen el pèl. Quan el vaig deixar em va dir... "a mi mai m'ha deixat una nena"... alguna havia de ser la primera... m'estime més un Beta. Això si, amb caràcter!! :P

Doctor Cabró ha dit...

Reichel, gràcies per la teva sinceritat.

No és per posar-me medalles, però m'omple de "honda satisfacción" comprovar com les meves teories no van pas mal encaminades.

Aprofito per anunciar el títol del proper fil al blog.

"Nenes, no us feu les estretes perquè podrieu estar perdent la possibiltat de follar-vos a un futur famós"


Com sempre, aquí seguiré, al peu del canó.


Doctor Cabró.