dilluns, de setembre 03, 2007

El feminazisme (I)

El feminazisme és una evolució del feminisme del segle passat, que ha acabat degenerant cap a postulats que exigeixen la supremacia de la dona per sobre l'home i que aspiren a la negació total de l'home dins la societat.


La criminalització de l'home és un dels principals instruments que utilitzen les feminazis per aconseguir els seus objectius. Els homes hem passat a convertir-nos en sospitosos de cometre qualsevol malvestat pel simple fet de ser homes. És suficient una denúncia falsa o un testimoni fals per destrossar la vida de qualsevol home i estigmatitzar-lo definitivament.

Per exemple...


-Homes detinguts per agressions que no han comès...
-Homes expulsats de casa seva, que posteriorment és ocupada per la ex-dona i l'amant...
-Homes que són separats dels seus fills i als qui es nega una responsabilitat tan vital com la paternitat...


Per a la dona feminazi, l'home és un simple objecte sobre el qual se n'ha d'extreure el màxim profit econòmic i personal. Aquest sentiment androfòbic ha arrelat profundament tant a la societat catalana com espanyola, no és per tant sorprenent que cada cop més homes decideixin compartir la seva vida amb dones sudamericanes, russes, ucraïneses, romaneses... Dones poc viciades per l'esperit d'odi i venjança que impregna a les nostres Bridget Jones locals. La immigració per tant està esdevenint un problema per les feminazis, que veuen en la dona estrangera una amenaça.


Deixo per més endavant la relació directa entre frigidesa, auto-negació sexual i feminazisme, que serà convenientment tractada a la segona entrega d'aquest capítol.


Atentament,

Doctor Cabró.

1 comentari:

raesca ha dit...

la meua veina de baix era una dona maltractada quan jo vaig vindre a viure aci (fa ja 10 anys), Marisa es diu, i el seu home sempre estava menyspreant-la, insultant-la...
El 1er any d'estar jo ací, l'home va morir i als pocs messos Marisa (que té uns 70 anys) ja estava vivint amb un altre, Vicente de 75 anys aprox. El pobre Vicente quasi no pot caminar. A ella sempre la sent escridassar "Vicente, inútil, no sirves para nada" i ell li diu "Marisa, no me chilles, por favor". fa molta llàstima, de veritat. Alguna vegada a Vicente se li unflen els nassos i li crida ell també "Marisa, ya está bien!!".

Algun dia potser a Vicente li agafe un ataquet d'ira i mate a Marisa. Jo defensaré a Vicente i parlaré al seu favor xq el pobre viu maltractat...